RIU GORGOS
- Compartido por Benichembla
- Compartido en Benichembla
- Accesos: 1684
- Correo electrónico
El riu Gorgos, anomenat en alguns trams riu de Castells o riu de Xaló és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha estat declarat com a LIC per part de la Unió Europea, a causa de l'alt valor ecològic i ambiental d'aquest riu.
- Naixement
Aquest riu naix en les proximitats de la població de Fageca (Vall de Seta), on recull les pluges de les serres de Serrella i Alfaro. En temps dels àrabs se'l coneixia amb el nom de riu.
- Recorregut
La seua conca té una superfície de 283,2 km2 i el riu té uns 50 km de llargària. Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella, on és conegut com el riu de Castells. Passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalalí, Xaló, etc. Al pla de Petracos rep l'aportació d'un dels seus afluents més emblemàtics, el barranc de Malafí, i s'anomena riu de Xaló mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, però a partir de Llíber passa a anomenar-se riu de Gorgos. Després, rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa. A continuació, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.
- Característiques
Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu; però, a l'estiu, es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua, que s'aprofita per al reg de taules d'horta. Una altra característica d'aquest riu és la gran permeabilitat del seu llit, que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtració subterrània.
- Vegetació
A la ribera del riu Gorgos creix abundosament la boga, el baladre i el canyar.
- La boga
La boga és una planta de fulla perenne amb què es fan seients per a cadires. Per poder utilitzar-la amb aquesta finalitat, primer cal exposar la boga a l'aire i a la calor del sol perquè se'n desprenga tota la humitat. El trenat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra, etc. La persona que s'encarrega d'arreglar els seients de boga que s'han fet malbé és l'embogador, que va de poble en poble oferint els seus serveis.
- El baladre
Hi ha exemplars de baladre que arriben a fer els quatre metres d'alçària, i generalment creixen formant espesses colònies denominades baladrars. Les seues fulles són llargues i tenen un nervi principal i molts de secundaris disposats en paral·lel. Es tracta d'una planta resistent a la sequera, però també molt tòxica: s'han produït casos d'enverinament de xiquets que de forma imprudent han mastegat les seues fulles. El baladre produeix unes flors molt vistoses al llarg de tot l'estiu. Tenen forma d'embut i el seu color varia entre el blanc i el rosat.
- Els canyars
Un canyar és un lloc poblat de canyes, el nom científic de les quals és Arundo donax. Com que la canya és una matèria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre-hi damunt el raïm, a fi que el sol l'assecara convertint-lo així en pansa. Una canya lligada a un arbre jove el fa créixer dret. La xitxarra és un instrument fet d'aquesta flexible matèria vegetal. Els catxirulos tenen l'esquelet de canya. Una canya alta i llarga es fa servir per a tombar les ametles del capdamunt de l'arbre.
- Nòmina d'afluents
- Capçalera
- Barranc de Fageca
- Barranc de Malafí
- Barranc de la Bóta
- Barranc de Petracos
- Curs mitjà (o subcomarca d'Aixa-Pop)
- Barranc d'Almadix
- Barranc de la Foia
- Barranc de Passula
- Riuet de Cuta
- Barranquet de Llíber
- Curs baix
- Barranc de la Font d'Aixa
- Barranc de l'Horta o de Teulada
- Barranquera de Xàbia
- Antics molins hidràulics de la conca del riu Xaló-Gorgos
- Molí de Xancossa (Castell de Castells)
- Molí del Gomis (Castell de Castells)
- Molinet Vell (Benigembla)
- Molí del Primo (Parcent)
- Molí de les Hortes (Alcalalí)
- Molí de la Raconada (Alcalalí)
- Molí de la Tarafa (Xaló)
- Molí Nou (Xaló)
- Molí del Giner (Xaló)
- Molinet de Llíber (Xaló)
- Molí de la Xaraca (Llíber)
- Molí de Caselles (Xàbia)
- Molí de Climent (Xàbia)
- Molí de Narret (Xàbia)
- Molí de Garçó (Xàbia)
Fuente: Vikipèdia